EL BERGUEDÀ :
DE LA PREHISTÒRIA
A L'ANTIGUITAT
Muntanya de Queralt . Berga
Mapa: 292 Situació: JITDG028624
Altura sobre
el nivel/ del mar: 995 m
SEQÜENCIA ESTRATIGRÁFICA
En la XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estu
diosos el juny de 1979 donavem
unes notícies
preliminars sobre !'estratigrafía de la Canal deis
Avellaners, i posavem en evidencia, la impor tancia d'un jaciment amb una bona superpo
sició d'estrats, primerament perles
poques es tacions
prehistoriques amb estratigrafía que hi
ha a
Catalunya, i a més per ser el primer
que té una potencia de nivells considerables a la comarca del Bergueda. Totes
les coves o bal mes de la nostra comarca conegudes fins
ara que tenen restes prehistoriques no passen d'un sol nivell amb troballes, excepcionalment dos, quasi tots amb restes d'un sol moment cultu ral, tret de l'Escletxa {Castellar del Riu) o la cova de can Mau rí (Berga). En aquesta última cova, amb un sol nivell fertil d'uns 20
cm de gruix per terme mig,
hi tenim barrejats tot el ventall
de cultures que a la Canal deis Avellaners
estan repartides en diferents estrats,
amb una potencia tots ells de 5,20 m de gru ix. Per aixo
hem de considerar la seva importancia,
sobretot per a la nostra
comarca i comarques ve'ines, on permetra
situar, en un moment cro nologic relatiu, molts materials que s'havien de
comparar amb estacions més llunyanes, i que res no ens assegurava, encara
que les tro balles fetes fossin iguals o semblants, que coin cidissin cronologicament.
Som conscients,
pero, que el jaciment és molt petit en exten sió, jaque
l'estrat amb més
superfície és de 22
|
*Des d'aquí el meu agralment
a l'amic Joan Miró i Guitó per
la seva desinteresada col·laboració en aquest treball
i alllarg de molts anys de recerca en
el món de l'arqueologia.
29
La seva excavació
fou portad..a terme
pe! Grup de Prehistoria i
Arqueología del Museu de
Berga (1).
Els treballs d'excavació foren iniciats el 15 de julio!de l'any 1962
i continuaren fins el
1969, sense excavar-hi els anys
1965, 1967 i
1968.
SITUACIÓ
La Canal deis Avellaners esta situada a la Ser ra de Queralt, Pre-pirineu Bergueda. Massís formar
per un anticlinal
amb
materials calca ris del cretaci, oligoce
i eoce, conseqüencia del fenomen de convulsió orogenica del terciari anomenat plegament
al pí.
El jaciment
de la Canal del Avellaners té una
al ada sobre el nivell del mar de 945 m voltat de tarteres plenes
de roques nummulítiques, i d'una vegetació molt espessa que la
tapa, en l'actualitat, completament.
La seva localització és facil, ja que és situa da molt al centre de la muntanya
i té dos punts de referencia: a la seva dreta
hi ha la Cova de Santa Elena (lloc on segons la tradició fou tra bada
la imatge de la Marededéu de Queralt), i a !'esquerra
el Balcó de Garreta (lam.
1).
Per arribar-hi hem d'agafar
la carretera que va de Berga a Sant
Llorende
Morunys; un
cop passada la cru"illa on s' inicia la carretera que va al Santuari de Queralt i als Rasos de Peguera, veurem,
passats uns 150 m, una casa
actualment en runes
anomenada la Vinyeta; aiia mateix s'hi dibuixa
un camí que de mane ra quasi rectilínia s'enfila muntanya amunt, fins arribar
a una tartera. Sobre mateix i a !'es querra
veurem
l'esquerda
anomenada Canal
deis Avellaners. El seu nom, com és logic, pro vé deis molts avellaners que creixien en aquel! indret, sobretot abans
de l'incendi que va mal metre
tota la vegetació de la muntanya l'any
1978.
Des d'allí es divisa
un ampli horitzó, i
des taquen, sobretot, els massissos del Montseny i de Montserrat.
EL JACIMENT
La Canal deis Avellaners és una esquerda
ober ta a les roques calcaries
de la muntanya, amb
fortes erosions posteriors. Gracies a aquestes erosions s'hi pogueren
acumular molts
sedi ments
que ajudaren en gran mesura
a separar, en el seu moment, els !l.laterials arqueologics que
s'hi anaven
acumulant com a conseqüen cia del continuar habitat.
La planta
de la Canal deis Avellaners, abans de la seva excavació, era lleugerament de for ma triangular, amb unes mides de 2,95 x 10,40 m.Aquesta planta
va anar variant a mesura que profunditzavem en l'excavació. En arribar
a la profunditat de 4 m, la llargada
de la planta que da redu"ida a
7 m.Aprofundint més en el jaci ment, aquesta llargada es mantingué, amb molt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada